El progrés tecnològic i les formes audiovisuals

El progrés tecnològic menysprea la innocència dels profans, que són en definitiva els que el propi sistema va deixant fora de lloc. Les ciutats
com Barcelona son actualment el paradigma d’una centralitat
desproporcionada. Des d’aquest punt de vista el seu desenvolupament
demogràfic va creixent de manera desigual, entre una acceleració
descontrolada dels fluxos immigratoris i una quasi nul·la participació de
les polítiques d’intervenció social enfront les noves topografies que
imposa la gran indústria del turisme.
La mirada de l’artista ens convida a participar d’aquesta taxonomia urbana
que amaga els invisibles paisatges, llocs que encara son presents en la
memòria, la degradació i també la de-construcció urbana, ciutats d’arreu
del món recuperades de l’agenda perduda d’un vianant.

Dia a dia es van fent palesos tot un seguit de valors lligats a les formes audiovisuals. Fa uns quants anys no existien, i ara ocupen un lloc preeminent en el sistema formal de l'expressió i de la comunicació. Ens referim, per exemple, a la manera com el cinema, la televisió i les xarxes han marcat, i marquen, l'imaginari col·lectiu.

Les relacions d'espai i de temps que estaven dominades per una altra imatgeria ara ho estan -gràcies a un pòsit adquirit amb el pas del temps al llarg del segle XX- per sons i per imatges extretes del bagatge de la comunicació mediatitzada.

Podem parlar de l'existència d'una cultura audiovisual i multimèdia que s'inicia amb la fotografia i la cinematografia i s'amplia amb la videografia, els multimèdia, etc.?

Ben segur que el sol fet de plantejar-se l'existència de mediateques és una confirmació d'aquest supòsit.

Dia a dia es van fent palesos tot un seguit de valors lligats a les formes audiovisuals. Fa uns quants anys no existien, i ara ocupen un lloc preeminent en el sistema formal de l'expressió i de la comunicació. Ens referim, per exemple, a la manera com el cinema, la televisió i les xarxes han marcat, i marquen, l'imaginari col·lectiu.

Les relacions d'espai i de temps que estaven dominades per una altra imatgeria ara ho estan -gràcies a un pòsit adquirit amb el pas del temps al llarg del segle XX- per sons i per imatges extretes del bagatge de la comunicació mediatitzada.

Podem parlar de l'existència d'una cultura audiovisual i multimèdia que s'inicia amb la fotografia i la cinematografia i s'amplia amb la videografia, els multimèdia, etc.?

Ben segur que el sol fet de plantejar-se l'existència de mediateques és una confirmació d'aquest supòsit.

Què són, sinó, aquestes plataformes? Són una evidència del terreny guanyat per a la comprensió audiovisual i multimèdia. Per tant, és del tot pertinent que, des de la dedicació a la informació i a la documentació de les arts i les músiques, afrontem l'existència d'unes formes culturals apreses i derivades de les dinàmiques conceptuals i formals de la comunicació avançada.

De la mateixa manera que en una biblioteca sempre es dedica un espai i un temps a la cultura escrita, des de la Mediateca CaixaForum, plantegem una cosa semblant respecte de la cultura audiovisual i multimèdia.

L'art -i aquí ens referim concretament als treballs i les obres que es poden consultar a la Mediateca- ha contribuït a la concepció i a la generalització de molts dels fenòmens determinants de l'actual estat de les coses?

L'art és una qüestió més cultural que no pas tècnica; tot i això, sempre ha estat estretament implicat en l'àmbit tecnològic i de segur que li pertoca una part prou important del desenvolupament cultural diferenciat, arran del canvi de model de societat. Més que de canvi, hauríem de parlar de conversió, que dia a dia va donant identitat cultural a les imatges en moviment, a l'associació de les imatges amb els sons, a l'acompliment de la comunicació mitjançant la interrelació activa de textos, gràfics, vídeo, àudio, dades, etc., individualment i en conjunt, soltes o totes a la vegada; que es basa en el text i en l'hipertext; que entén de la comunicació ramificada, de la interacció del receptor; i que s'acull a les estructures rizomòrfiques de la xarxa.

Pot servir de mostra el paper que van tenir als anys seixanta i setanta els videoactivistes en l'aparició del periodisme videogràfic o Electronic News Gathering (ENG).

Espero que sigui del vostre interés.
Teresa Bret